Hypericum perforatum L.

[vc_row][vc_column][vc_column_text]Nom Llatí Hypericum perforatum L
Nom Català Pericó, Herba de Sant Joan, Flor de Sant Pere, Herba foradada, Tresflorina, Herba de cop
Nom Castellà Hipérico, Hipericón, Corazoncillo, Hierba de San Juan, Hierba del soldado
Descripció de la planta

Família Hipericàcies (Gutíferes)
Arrel Herbàcies que neixen del rizoma
Tija Rizoma curt i dur d’on broten les tiges, d’1 metre d’alçada. Recta, de base llenyosa i ramificada, amb branquetes més fines
Fulla Petites, allargades, oposades, amb un pecíol molt curt i de vores senceres. Tenen nombrosos punts translúcids, quan es miren a contrallum, com si estiguéssin pforadades (d’aquí prové el seu nom botànic)
Flor Es disposen a l’àpex de les tiges, en inflorescències compostes, panicle. El calze es troba dividit en cinc lacínies molt marcades, estretes i agudes. La corol·la està formada per cinc pètals d’un color groc daurat i amb puntets negres a les vores. Els estams són molt nombrosos, amb els filaments i les anteres grogues, aquestes amb un puntet negre força perceptible. El pistil està rematat en tres estils molt diferenciats
Fruit Càpsula trilobular, contenint les llavors que són de clor fosc
Lloc on es cria A tota la Península, des de la costa fins a grans alçades, en llocs secs i assolellats, a les vores dels camins, prop dels boscos, matolls, etc
Época de floració Mes de maig en endavant, assolint la plenitud al juny, entre Sant Joan i Sant Pere
Época de recol·lecció Principis d’estiu
Principis actius Naftodiantrones (hipericina, color vermell i provoca fotosensibilització, isohipericina). Flavonoides (hiperòsid, rutòsid). Oli essencial (monoterpens, germancrè, cineol). Tanins. Fitosterols. Cumarines
Part utilitzada Part aèria
Propietats Gran antidepressiva. Vulnerària, Emol·lient, Balsàmica. Colagoga, Digestiva. Fototòxica. Regenerador de teixits
Indicacions Depressions lleus. Mal de cap, Ansietat, Fatiga nerviosa, Terrors nocturns. Picors a la pell de tipus nerviós. Inflamacions, Cremades, Ferides i Llagues. Cops (reabsorveix l’hematoma). Tos. Digestions difícils. Ajuda a regular la menstruació. Antiarrugues.
Ús Oli de cop. Maceració en oli de les summitats florals fresques, per a calmar dolors musculars, cops, hematomes, mal d’orella, guarir ferides i cremades lleus. Per a evitar l’enuresi infantil, massatges al baix ventre. Tranquilitzant i millorar la concentració (adolescents). Infusió d’1 cull d’hipèric, 1 de lavanda fina, 2 de tarongina i 3 fulles de taronger, per 1 l d’aigua. Es pren 3-4 cops al dia. Antidepressiva, cansament o tristesa. Infusió de 4 cull de les summitats florals per 1 l d’aigua. Se’n prenen 3 tasses al dia durant 2 o 3 mesos. Tintura: planta fresca (1:2 en alcohol al 95%), 5 gotes 3 cops al dia. Totes les formes galèniques fetes amb planta fresca prendran un color vermell intens. Si no es tornen vermelles, probablement el material vegetal es vell o no es l’espècie indicada.
Observacions Contraindicacions: Aliments i plantes que continguin tiramina. Fàrmacs antidepressius, Anti-VIH, Anticoagulants i Anticonceptius orals. Embaràs i lactància sense supervisió mèdica.
El seu nom botànic, hypericum deriva del grec i significa «per les aparicions», degut a la creença que aquesta planta feia marxar els mals esperits que desapareixien només de sentir-ne la olor. La paraula llatina perforatum vol dir foradat, pels punts translúcids que s’observen a les fulles, que no són forats sinó capes de resines i olis essencials incolors. Ja en l’época medieval es tenia la creença que, si es dormia mab una branqueta d’herba la nit de SAnt Joan, se’lsi apareixeria el sant en somnis, se’ls donaria la benedicció i evitraia que es morís durant tot l’any. A l’edat mitjana es cremava dins les cases en que es creia que havia entrat el dimoni, també era coneguda com Fuga daemonium (espantadimonis). En la cultura celta es deia que les fades dolentes, els follets i els mags no entrarien mai en una casa on les seves finestres estiguéssin protegides per ramells d’aquesta planta.
L’hipèric també es coneix com «Herba de Sant Joan» perquè floreix a finals de juny, coincidint amb el solstici d’estiu. És el dia més llarg de l’any i, segons la tradició, nombroses plantes s’han de collir en aquesta data, sobre tot les sotmeses a rituals especials com el mateix hipèric,la verbena i el saüc. Això es deu a que, en aquestes dates, les plantes reben la major quantitat de llum i acumulen i concentren major quantitat de principis actius i, per tant, propietats terapèutiques. L’hipèric es una planta de llum, no només perquè floreix en l’època més lluminosa de l’any, sino perquè el seu color i disposició helicoidal, com si volgués sugerir el gir, ja en fan esment. Es podria dir que una depressió es una falta de llum i l’hpèric ajudaria en aquesta situació al ser una planta de llum.
La majoria de les seves accions curatives es deuen a un pigment vermell anomenat hipericina. Actúa a nivell bioquímic augmentant les quantitats de serotonina del nostre organisme, ajudant a millorar els estats depressius. Aquest pigment el podem veure si observem les vores dels pètals a contrallum, en petites perforacions que el contenen.

Dites populars A qui té oli de pericó, no li cal metge ni doctor[/vc_column_text][vc_gallery type=»image_grid» images=»26721,26722,26723″][/vc_column][/vc_row]